MÓN REAL I MÓN VIRTUAL
Però què passa quan es confon allò virtual amb allò real? Hi ha persones que a causa de determinades causes psicològiques, poden arribar a tenir addiccions que els allunyen del món real, confonent el personatge que s'han creat amb la veritable realitat.
La tecnologia és un fet que està instal·lada a les nostres vides, això comporta que ens comuniquem per mitjans que haguessin resultat sorprenents o producte de la ciència ficció a les generacions anteriors: WhatsApp, Facebook, Instagram, Twitter, Linkedin...
Les comunicacions personals presencials, sovint són substituïdes per comunicacions per Skype, zoom o similars, especialment en àmbits professionals o quan la distància impedeix les trobades cara a cara. És indubtable que aquest tipus de mitjà de comunicació reporta avantatges en diversos aspectes: evitar desplaçaments amb el consegüent estalvi de temps i energia, així com escurçar la sensació de distància física entre persones que es comuniquen entre diverses latituds.
Al món virtual s'han implantat sales de cinema que reprodueixen efectes especials perquè els espectadors tinguin les sensacions físiques reals en línia amb el guió de la pel·lícula, així com videojocs que recreen escenes de la vida real incloent converses i actituds dels personatges que suplanten les identitats de les persones que estan jugant amb rols de caràcter fictici que interactuen entre si.
Però què passa quan es confon allò virtual amb allò real? Hi ha persones que a causa de determinades causes psicològiques i també per una certa contaminació psicosocial, tendeixen a dependre excessivament dels mitjans de comunicació tecnològics: mòbils, tablets, ordinadors en els seus diversos usos, incloent-hi els lúdics com els videojocs poden arribar a ocasionar-los autèntiques addiccions per el nombre excessiu d'hores en què els utilitzen, que els allunyen del món real, confonent el personatge que s'han creat per interactuar amb altres en situació similar, amb la seva veritable identitat, i s'encenen els llums d'alarma i apareixen les preguntes del perquè de les dependències esmentades, que si van arribant a un límit abans de cronificar-se, poden necessitar la intervenció de psicoterapeutes o psicoanalistes. La tecnologia en si mateixa pot ser de gran ajuda, o també crear problemes segons sigui utilitzada i el sentit que se li atorgui. Les relacions interpersonals directes d'amistats, veïnatge, família, parella... han de tenir també el seu lloc a la vida quotidiana i poden perfectament compatibilitzar-se amb els enviaments de WhatsApp, Telegram o e-mails...ja que aquests sistemes no substitueixen a la proximitat presencial amb tot allò que això implica en el pla relacional tan necessari per a la salut psicoafectiva.