En la dinàmica de les relacions familiars poden sorgir problemes que provenen d'una comunicació inadequada o de la interacció inapropiada amb els seus fills i filles, tant en les primeres etapes de la infància, com en altres posteriors que condueixen a la pubertat o l'adolescència.
La qualitat dels vincles afectius i l'acompanyament en la construcció de la identitat dels menors, és essencial per prevenir o disminuir certs símptomes. Diferenciar quan apareix una crisi evolutiva normal, com podrien ser per exemple, les típiques rebequeries entre dos i tres anys, o és tracta d'un patiment psicològic establert, serà el primer pas clarificador per abordar posteriorment la situació de la forma adequada.
Més sovint del que es creu, les mares i els pares poden transmetre inconscientment als seus fills conflictes o situacions no resoltes de la seva pròpia infància o joventut que reboten de generació en generació. Tractar d'entendre i desenvolupar la pròpia història com a fills i filles que s'han convertit d'adults en mares i pares, amb l'acompanyament professional adequat, és la millor inversió perquè els seus descendents no arribin a l'adolescència amb un plus afegit de dificultats que no els hi corresponen i els obstaculitzen per desenvolupar el seu potencial.
Alguns exemples de motius de consulta:
- Quan els infants presenten dificultats de relació, inseguretat, dispersió, baix rendiment escolar per causes no cognitives, enuresi, pors constants, desmotivació, etc, és convenient consultar i establir una orientació diagnòstica per evitar-ne la cronificació.
- Durant la primera etapa (0-5 anys) s'estableixen les bases de la futura identitat. Es pot prevenir l'aparició de possibles trastorns i diferenciar les crisis típiques psicoevolutives, dels símptomes que s'allarguen en el temps i que poden requerir intervenció professional. De vegades els infants poden manifestar un símptoma a causa de captar un malestar emocional de la mare, pare o conflictes de parella i així caldrà aclarir-ho per saber com es pot abordar posteriorment.
- Dels dotze fins als divuit anys aproximadament, poden aparèixer o es poden agreujar certes problemàtiques: dificultats de comunicació amb les figures parentals, decaïment de l'estat d’ànim, bulímia, etc. La crisi d'identitat que implica aquesta fase normalment requereix intervencions que proporcionin guia i límits, així com assessorament a la mare i/o pare.
- Les situacions derivades de les diversitats familiars: monoparentals, reconstituïdes, etc, poden requerir orientació i assessorament per aconseguir una adequada criança dels fills.
Com s'estableix el marc d'intervenció professional:
S’estableix mitjançant una sèrie de visites amb la mare i/o pare per analitzar el tipus de vincle, realitzar orientació i si és precís derivació. L'enquadrament de les visites s'ajustarà a les característiques de cada cas.