En la dinàmica de les relacions familiars poden sorgir problemes que provenen d'una comunicació inadequada o de la interacció inapropiada amb els seus fills i filles, tant en les primeres etapes de la infància, com en altres posteriors que condueixen a la pubertat o l'adolescència.
La qualitat dels vincles afectius i l'acompanyament en la construcció de la identitat dels menors, és essencial per prevenir o disminuir certs símptomes. Diferenciar quan apareix una crisi evolutiva normal, com podrien ser per exemple, les típiques rebequeries entre dos i tres anys, o és tracta d'un patiment psicològic establert, serà el primer pas clarificador per abordar posteriorment la situació de la forma adequada.
Més sovint del que es creu, les mares i els pares poden transmetre inconscientment als seus fills conflictes o situacions no resoltes de la seva pròpia infància o joventut que reboten de generació en generació. Tractar d'entendre i desenvolupar la pròpia història com a fills i filles que s'han convertit d'adults en mares i pares, amb l'acompanyament professional adequat, és la millor inversió perquè els seus descendents no arribin a l'adolescència amb un plus afegit de dificultats que no els hi corresponen i els obstaculitzen per desenvolupar el seu potencial.
Alguns exemples de motius de consulta:
