POSAR LÍMITS

23/10/2021
Gemma Cánovas Sau

A moltes persones els hi resulta difícil posar límits per falta d'hàbits, aprenentatge, baixa autoestima... perquè moltes vegades senten que no són capaços de posar-los i que si els posen, generaran més conflictes quan sol ser a l'inrevés.

Els límits i la vida quotidiana tenen una relació estreta. Rar és el procés d'un tractament psicològic en el qual la qüestió de quan, com i de quina manera posar límits a altres o determinades situacions que puguin requerir-ho no surt a la llum.
 
A moltes persones els resulta difícil posar límits per falta d'hàbits, aprenentatge, baixa autoestima... perquè senten que no són capaços, que si els posen generarà encara més conflictes o malestar quan sol ser a l'inrevés.
 
Els límits són essencials en la nostra vida, cap a un mateix o cap al mateix, ja que no es pot cobrir ni controlar-ho tot, en situacions en què determinades relacions interpersonals o de parella esdevenen conflictives i poden entrar en un circuit en el qual els altres abusen conscientment o inconscientment, anul·len, envaeixen els seus propis espais o estableixen demandes inacceptables o injustes com també pot passar en el lloc de treball.
 
La manera en què caldrà posar límits quan sigui convenient i beneficiós iniciar la salut mental de les persones, és un aspecte a analitzar, ja que caldrà valorar cada situació o relació personal en la qual sigui convenient aplicar-la.
 
Un dels indicadors habituals de millora en les persones que realitzen psicoteràpia o psicoanàlisi, és com adquireixen la capacitat de fixar límits i encara que al principi els pot costar un esforç i l'entorn habitual es sorprèn, poden interioritzar-lo gradualment i deixar reforçat internament, descarregant així pesos invisibles que els desgastaven, d'aquesta manera es redirigeix l'energia acumulada en suportar l'insuportable, Fer que els desitjos flueixin i sentin aligerad@s.