LA "NOVA NORMALITAT"
La percepció del que ens envolta en l'àmbit quotidià s'ha transformat i sembla ser que instal·lat per temps indefinit. Els efectes psicològics d'aquestes transformacions comporten normalment sensació de trobar-se en arenes movedisses, incredulitat...
L'anomenada “nova normalitat”, comporta incorporar a la nostra vida quotidiana uns hàbits bàsics per prevenir el risc de contagi del COVID-19, això implica l'ús de mascaretes, rentat i desinfecció de mans freqüents, guardar les distàncies recomanades amb les altres persones, restriccions en la mobilitat... però a més, reduir trobades personals, acostumar-se a realitzar moltes més gestions de les habituals per sistema online, i fins i tot substituir el treball presencial pel telemàtic si és possible, en benefici de la seguretat.
En aquest context en què ens trobem, s'inclou l'existència de rebrots d'aquesta pandèmia mundial, que afegeixen conviure amb un estat d'alerta permanent en el pla no només social sinó subjectiu, és a dir la por a emmalaltir i/o encomanar, a més d'altres temors lligats a les conseqüències econòmiques.
Tots els països en major o menor grau es troben en contínua alerta pel risc dels contagis, a contraure la malaltia i alhora de dol pels que han mort, això no cal obviar-ho, ja que les societats en el seu conjunt, han de dur a terme un procés d'elaboració de les pèrdues humanes en paral·lel també als dols personals.
La situació actual genera incertesa i un desgast afegit per l'energia que s'ha d'aplicar a nivell adaptatiu, sense tenir a més certeses de com acotar-ne el temps, el que pot comportar un plus afegit de malestar emocional.
Les eines psicològiques per fer front a aquest nou estat de coses, passen necessàriament per assumir la realitat i desenvolupar el propi potencial malgrat les circumstàncies, i guanyi terreny la tendència depressiva o l'estrès permanent.
- Deixar fluir aficions aparcades (llegir, escriure, pintar, tocar instruments, etc. en el propi domicili si cal). La creativitat és terapèutica en qualsevol de les seves expressions i és un sa recurs.
- Aprofitar períodes propicis a la reflexió, per fer un balanç de la pròpia vida de cara a avaluar un ordre de prioritats.
- No perdre de vista els propis criteris ja que a part de ser éssers socials som individuals, seleccionar i limitar la informació que ens arriba de l'exterior com a subjectes actius, per no generar més angoixa de la ja existent.
- Valorar més la qualitat que la quantitat en les relacions socials i afectives, tractant d'afavorir la comunicació amb éssers estimats.
- Assumir els pics de desànim o tristesa normals en aquesta situació que està esdevenint.
- Tenir cura de la salut global psicofísica a nivell preventiu. Això engloba: l'alimentació equilibrada, hores de son, suprimir o disminuir determinades addiccions: alcohol, tabac o altres substàncies... i dosificar l'activitat corporal en funció de les característiques personals.
L'imperatiu tan "de moda" en els últims temps, de perseguir la felicitat permanent, paradoxalment condueix a desanimar encara més per no aconseguir arribar a aquest objectiu, és un ideal embolicat en paper de regal, no cal oblidar ho. Es important assumir els propis límits justament per guanyar qualitat de vida, i en cas que el malestar emocional arribi a ser insuportable consultar a professionals especialitzats.